Amb la sincera voluntat de mantenir l’escut de la Colla Castellera de Cerdanya alçat contra tot pronòstic, es segueixen organitzant activitats, per petites que siguin, per veure’ns, trobar-nos i seguir fent pinya. Tot compta, tot suma: barbacoes, excursions, els que surten amb bici, els intents de l’activitat de canalla, vermuts…Tot!
En el context de la situació que estem vivint, tot costa més i deixa de ser fàcil. Però com que tu i jo ens mereixem seguir sentint-nos vius i a prop l’un de l’altre, et demano si us plau que em diguis que no. Digue’m que no vindràs a la propera activitat perquè estàs de vacances o treballant molt. Així et sabré viu i actiu i me n’alegraré per tu. Digue’m que no vindràs perquè evites aglomeracions (alguns ja ho heu fet) i ho respectaré. Molt. Digue’m que no. Que aquell univers propi d’assajos, alegries, somriures i infnitat de coses viscudes tant intensament, que vam construir entre totes, no caurà en un racó d’ostracisme i abandó que no es mereix.
Aquest escrit no està fet des del rancor sinó des de l’enyor. Perquè us trobo a faltar a totes, sense excepcions. Cada vegada que em fas arribar un somriure còmplice o, el més atrevit, una mà a l’espatlla, has de saber que em dones energia per continuar endavant mesos.
Fa una estona, en un moment de dolça melancolia d’aquells que tens de tant en tant, he tornat a mirar vídeos de castells nostres. Veient el 3 de 6 del bateig i el moment just en què la Carlota es fa un petó a la mà i el posa en òrbita al fer l’aleta, ha estat l’espurna que em faltava per compartir aquestes paraules amb tu. M’has de creure quan et dic que em sento carregat de defectes i mancances. Però que també em sé alguna virtut que pot ser útil: la constància. Acompanya’m en aquest camí que de ben segur serà llarg, de futur incert i d’horitzó pixelat. Ens queda tant per fer, valors per viure i aprendre plegats. Si us plau, digue’m que no tantes vegades com vulguis. Que el silenci no sigui una llosa sinó un estat en el que ens recordem alegres i vius.
Resistir és vèncer així com estimar voldrà dir sempre compartir. Necessitava compartir aquestes paraules amb tu. Només això.
Salut i castells!