Quina nit colla! Quantes emocions. El divendres vuit de març del 2019 hem viscut el que, esperem, sigui el tast inicial de moltes altres jornades d’emoció i castells en nom de la Cerdanya. La colla hem sortit a plaça per primera vegada i ha estat per fer un pilar de dones. Amb aquesta petita actuació ens hem sumat als actes de protesta del Dia Internacional de la Dona. Però comencem pel principi…
La jornada d’assaig ja s’ensumava especial des de primera hora. A les set, a l’hora de començar els escalfaments amb la canalla, al teatre s’hi vivia un ambient diferent. Més gent, membres de la colla que feia temps que no venen, molts emprovant-se pantalons i camises blanques i, sobretot, moltes rialles i abraçades. En l’aire es respirava que era una jornada especial. Per sumar-se a aquest aire excepcional, la comissió de comunicació va penjar a la paret els logos que calia votar per triar el logo… A les vuit la moqueta era plena. Abraçades de retrobaments i pinyes amb quatre rengles. (Fins i tot vam tornar a sentir allò de John amb barba i John sense barba…) Calia assajar fort posant-hi els cinc sentits. Tenim feina per davant: Quatre de Cinc, la pinya del Quatre, el Quatre de Sis amb agulla, el Tres de Cinc i el Pilar de Dones, que era cosa de tots. La Clem agafa les regnes i comença a cantar les posicions. Les dones de la colla agafen el protagonisme mentre els homes les envolten per si cal ajudar. La zona de les llotges i les taules són plenes de gent que ha vingut seguint la crida feta per celebrar la diada reivindicativa. De sobte el teatre fa silenci. Dones amunt. El pilar surt bé. Estem preparades.
L’assaig continua amb la resta de castells, el sopar de la canalla i la tria pel logo, que tots anem votant al nostre aire. N’hi ha més de deu, es nota la motivació. Tocades les deu hem sortir al carrer. Ha arribat l’hora. La plaça U d’Octubre d’Alp ens espera. Ens posem les camises blanques i sortim a mostrar el que fa mesos que estem entrenant en la intimitat. La plaça de seguida s’omple. Bufa el vent i fa fred. Però això no ens espanta. Fem com si res. Les dones de la colla es fan seu el centre de la placeta i comencen a muntar la pinya. Els músics també s’estrenen i fan sonar les gralles. Alp emmudeix veient una actuació castellera. Tot sembla normal, però no ho és.
Vivim una escena que hem vist moltes vegades, però avui som nosaltres, la Colla Castellera de Cerdanya qui actua. L’enxaneta fa l’aleta i treu una bandera violeta en suport a la lluita feminista. Aplaudiments generals i un esclat d’alegria. Hem actuat i som dones. Una doble emoció ens fa empassar saliva. Tots ho portem a dins i no sabem com mostrar-ho als altres. La canalla i els músics ho resolen de seguida. Sonen els primers tocs de festa i giren els primers giravolts amb els mocadors castellers voleiant al vent de la Cerdanya. Voldríem continuar a la plaça una bona estona més. L’actuació se’ns ha fet curta. Tenim ganes de castells!!!
De nou al local alliberem la tensió. Sopem en grups comentant la jugada, però l’Alba interromp l’ambient per anunciar una altra novetat. Ja tenim logo! Un disseny rodó amb la senyera, el Pirineu i un pom de dalt fent l’aleta que ha aportat en Jaume Jarque, un dels nostres. Crits d’alegria. El portarem al pit amb orgull. És una passa més d’un camí llarg. Aquest divendres vuit de març n’hem fet unes quantes de passes. Buf, quina emoció… Quina nit!
Endavant colla!
