Ha arribat el dia de la veritat. Després d’un any d’assaigs, reunions i moltíssima feina, la Colla Castellera de Cerdanya teníem marcat al calendari el dissabte 29 de juny del 2019 amb un gran cercle vermell: la data del nostre Bateig.
Una actuació que ha de marcar un abans i un després; un punt d’inflexió a partir del qual hem de deixar de ser projecte per esdevenir realitat. Una actuació, amb les colles padrines de Berga i Andorra, gràcies a la qual la Cerdanya ha d’entrar en la normalitat del món casteller. I tot passa per carregar tres castells: el Tres de sis, el Quatre de sis amb agulla i el Quatre de sis. La colla arriba a la cita amb els dubtes d’un repte nou però una il·lusió indestructible forjada en dotze mesos d’esforços i amistats ja ben sòlides. És una tarda de nervis, dubtes, il·lusions i esperances. Una tarda de caixa o faixa.
A les cinc la colla està citada al Casino d’Alp per rebre les últimes instruccions i enfilar junts cap a la plaça Major. És una diada molt especial. Tothom és molt conscient de l’objectiu col·lectiu i alhora dels sentiments que porta a dins. Es nota en l’ambient. Es palpa en les expressions de cada un de nosaltres un allau de sensacions contingudes. Cadascú viu en la intimitat l’emoció del moment.
Alguns s’han encamisat a casa seguint la tradició castellera que han viscut de petits; altres s’aferren a la memòria dels qui ja no hi són; un casteller es nua al canell un mocador vell record del seu pare, que de segur l’acompanya en el silenci de la pinya. És el dia de treure el millor de nosaltres en favor del col·lectiu i estem decidits a fer-ho.
L’entrada a plaça amb els pilars de canalla ens posen en alerta. Som a l’escenari somiat tantes nits d’assaig, reunions, gestions i debats. Tanta preparació per arribar aquí, amb la camisa nova. Això és una realitat. El públic ha respost i la plaça fa goig. És plena de gent amb ganes d’assistir a un moment irrepetible, esperant quelcom d’especial. A l’escala lateral de l’església, una filera amb els fotògrafs de la comarca ens evidencien que el missatge ha arribat: és un dia històric per a la cultura popular de la Cerdanya i s’ha de viure. Ara ens toca demostrar què serà en aquesta vall el moviment casteller: unió de pobles, edats i cultures en un esforç innegociable.
Fem el pilar d’entrada amb concentració, sense mirar enfora i aprenent què és una actuació de veritat. Cal redoblar la concentració. Fem una pinya tancadíssima, sentim les gralles i amunt. Amb determinació i suavitat aconseguim el primer èxit. Després de l’actuació berguedana, carreguem i descarreguem també amb solvència el Tres de sis. És una aposta segura per encarar bé la diada i estendre la confiança. El portàvem be dels assaigs i l’hem clavat. Hem fet el primer pas i això ens tranquilitza. Hem superat el primer terç de l’actuació i sembla que la tenim coll avall. Però no és així. La tarda ens te reservada una prova de coratge amb el Quatre de sis amb agulla, la construcció que més dificultats ens ha creat als assaigs.
Tancada la pinya i pujats els segons, els companys de Tècnica no veuen clar el castell i en una decisió valenta sota la pressió de la plaça ordenen refer la base. La jornada viu aquí el seu punt d’inflexió; el ser o no ser. Els dubtes amenacen de contagiar-nos a tots. Cal tancar files i ser més forts que mai. Tornem a quadrar els baixos i ens tanquem de nou. És ara. És ara. Va, va…Tot o res. Mosseguem les camises, apuntalem els pisos i unim les mans en un silenci que es talla. Pugen els dosos, els terços i sonen les gralles. Tots a la nostra feina. No hi ha res més enllà del nostre esforç. Tot el nostre món és dins del perímetre d’aquest castell i el farem. I ara si. Ara si, ara si. Ho sabem. Ho notem. Bullim per dins però no ens movem ni un centímetre. El castell flueix. Les forces alineades i en equilibri basteixen un Quatre de sis amb agulla ferm i elegant que es descarrega enmig de la eufòria perquè ja ens intuïm batejats. Mentre els segons rodolen pinya avall, s’erigeix una agulla impecable que assenyala amb orgull el cel de Cerdanya. El fruit d’un any de treball és en aquest pilar net i parat com el batec dels nostres cors. La plaça Major d’Alp retrona.
Ho hem aconseguit. Hem fet el més difícil i som molt a prop de ser colla castellera, de ple dret. Ho tenim a tocar. Saltem amb les mans enlaire i ens abracem amb qui hem compartit el moment. Terces amb segons, dosos amb canalla, laterals amb vents, contraforts amb baixos… tots som un sol cos, de color verdblau. Esclatem perquè sabem que hem superat el més difícil.
Amb la satisfacció del qui ha fet la feina, ens aboquem a un últim esforç de concentració per mantenir la calma. No hem acabat! alerten alguns… Cal tancar l’actuació amb el Quatre de sis i el pilar final. Però la inèrcia ens fa ja imparables. Ens resulta inevitable topar amb els companys i fondre’ns en mil abraçades. Carreguem l’últim castell amb la seguretat d’un assaig. Vivim el tram final del Bateig en un ambient de festa continguda que es desferma en descarregar el pilar de comiat. Baixa la l’enxaneta i la terça, baixa el segon i una pluja d’aigua dels companys de Berga ens remulla les cares ja humides de llàgrimes i emoció. És l’aigua del bateig. Per fi, l’aigua de vida que ens obre una nova etapa amb la nostra ja estimada camisa verdblava i l’escut al pit. Som Colla Castellera de Cerdanya.
Amb el Bateig al sarró, celebrem l’actuació en un sopar de germanor amb les colles d’Andorra i Berga. La pista de patins d’Alp és una nova metàfora de l’esforç casteller traduït en cohesió i amistat. Agraïm l’ajuda dels companys padrins i dels castellers de Sants, Granollers i Salt que ens han acompanyat durant la jornada i tot el procés de creació. També tenim un record ple d’emoció pel company Oriol. Ens aixequem de les cadires per aplaudir-lo i plorar-lo. Ell és també entre nosaltres per acompanyar-nos en aquesta nova etapa.
