Diari d’un assaig
És divendres. La setmana a la feina ha estat físicament dura. Quan arribo al vespre a casa m’hi trobo la meva companya i uns amics, ratafia en mà, prop de l’estufa de llenya fent-la petar. Estic cansat i a fora fa fred, però m’haig de dutxar i sortir ràpid cap a Alp: avui toca assaig. El compromís és un dels ingredients del món casteller.
Arribant a peu a la plaça on hi ha el Casino d’Alp i el teatre, hi mana el silenci i una mica de neu congelada que queda a les vores. Obro les dues portes de fusta i a dins m’hi trobo un petit nou mon dins d’un teatre vellet però acollidor. Encara no he triat on em canviaré i una nena juganera em dóna un cop al cul i marxa corrents i rient. M’havia deixat la bossa amb faixa i mocadors al cotxe i la camisa està freda de collons. Però m’escalfen les mirades i els somriures còmplices dels companys que em donen la benvinguda. Quan m’estic posant el mocador a un dels canells, amb una punta entre les dents per poder fer el nus amb l’altra mà, una companya, sense dir res, s’acosta i em fa ella els nusos pertinents.
El local ja està en ebullició. La canalla fa poms elevats sobre uns adults, les espatlleres estan plenes de gent pujant uns sobre els altres, alguns s’enfaixen, els de la tècnica (els que hi entenen de castells) acabant de col·locar la gent que va arribant a les proves, els músics que marxen cap al local del costat per assajar. Molta vida ben viva en molt poc tros.
La cap de colla fa un toc d’atenció perquè ens agrupem: comença l’assaig. En veu alta es canten les posicions a cada prova. El guirigall de tanta gent es va convertint en silenci a poc a poc. Després de cada prova ens aplaudim i comentem la jugada amb qui tenim més a prop per millorar. Avui som uns quants, això fa goig. Carreguem i descarreguem una prova de castell, amb enxaneta i tot, que genera il·lusió per no dir eufòria perquè poques vegades ho hem fet. Només acabar algú li diu a la cap de colla: “Canya, gas, seguim que això funciona!”. Se succeeixen les proves: torre, 3 de 5, 4 de 5… Aquest vespre tot surt bé (no sempre es així). En un dels castells, un baix (dels que toca a peus a terra i té el castell sobre seu) pateix més del compte. Dins la pinya se sent una veu que li diu: “Aguanta valent, ja queda poc, estem aquí!”. En algun moment han entrat els músics i el so de les gralles i la caixa ens donen el plus que ens faltava. Hores, esforç, concentració, abraçades, emoció. Cultura i tradició catalanes fetes i defensades per nosaltres perquè en gaudiu vosaltres per molt lluny que esteu. Ha estat un assaig rodó, dels que fan posar la pell de gallina. No hem tocat el cel perquè el sostre no estava obert.
Ja és de nit i alguns de la colla ens quedarem, refrigeri en mà, comentant les proves de castells fins tard. Tan tard que el cansament que tenia abans de sortir de casa ja és història.
M’agradaria tant poder compartir aquests moments del món casteller amb tanta gent que enyoro. Seria fabulós que aquesta comarca ens anés coneixent i cregués en nosaltres com nosaltres creiem en ella i en el nostre projecte.
No esperis que t’arribi un whatsapp amb un vídeo del que fem podent veure-ho en persona. Hem de ser més gent, més colla perquè la canalla pugi més tranquil·la i segura. Hem de ser més gent i més colla perquè en els temps que corren costa trobar llocs on hi predomini l’empenta, la il·lusió i els somriures. Hem de ser més gent i més colla perquè ens ho mereixem, perquè tantes persones tant i tant diferents entre elles, no poden estar equivocades quan decideixen intentar tocar el cel amb la mà a cada intent.
Assagem dilluns i divendres (a les 19 h canalla i a les 20 h adults) al teatre d’Alp al costat del Casino. Tothom hi té cabuda! No deixis que t’ho expliquin, seràs benvingut/da. Participa, creix, col·labora, emociona’t, fes cultura, amics, el que vulguis. Però si us plau, que fer pinya, en tots els sentits, mai no et faci mandra. T’hi esperem! Salut i Castells!
Un membre de la Colla Castellera de Cerdanya